Vestíbul d'un edifici d'habitatges amb bústies, escala de forja i paviment hidràulic - Assessoria Amela Terrassa
IMMOBILIARI 15 NOVEMBRE, 2026 LECTURA: 9 MIN

Decret d'habitatge 2026: què canvia en el teu lloguer

Advocada Titular
SÍNTESI JURÍDICA

El 12 de novembre de 2026 la Diputació Permanent del Congrés va convalidar el Reial decret llei 29/2026, vigent des del 8 d'octubre, i va derogar el 28/2026, que no es va arribar a aplicar mai. Fins al 31 de desembre de 2027, la renda no pot pujar més d'un 2 % si no hi ha un nou pacte, i gens si supera l'índex de referència. Els llogaters d'habitatge habitual al corrent de pagament el contracte dels quals s'estigui acabant poden demanar una pròrroga extraordinària de fins a dos anys. Les pròrrogues de cinc o set anys que preveia el decret derogat no existeixen.

El 12 de novembre de 2026, la Diputació Permanent del Congrés, que actua mentre les Corts estan dissoltes, va votar els dos decrets d'habitatge que el Govern de l'Estat havia aprovat el 6 d'octubre. Va convalidar el Reial decret llei 29/2026, de mesures urgents per a la protecció de la funció social de l'habitatge, que és vigent des del 8 d'octubre. I va derogar el Reial decret llei 28/2026, el de les pròrrogues llargues dels lloguers, que havia d'entrar en vigor el 15 de novembre i no es va arribar a aplicar. Les dues resolucions es van publicar al BOE del 13 de novembre.

En aquesta guia d'Assessoria Amela expliquem què canvia de veritat per a llogaters i propietaris d'habitatge, i què no. Les referències són a la Llei d'arrendaments urbans (LAU) en la redacció que li dona el Reial decret llei 29/2026. Moltes de les seves regles depenen de la data del contracte: ho indiquem en cada cas.

El que no canvia: no hi ha pròrrogues de cinc o set anys

El decret derogat preveia pròrrogues obligatòries successives de cinc anys (set si el propietari és una persona jurídica), un preavís de sis mesos per no renovar i una indemnització al llogater. Com que no va entrar mai en vigor, res d'això s'aplica. Continua vigent el règim de sempre (art. 10 LAU):

  • Complerts els cinc anys de contracte (set si l'arrendador és una persona jurídica), si ningú no avisa, el contracte es prorroga per anys fins a tres anys més. Durant aquesta pròrroga, el llogater pot no renovar al final de cada anualitat avisant amb un mes d'antelació.
  • Per no renovar, el propietari ha d'avisar amb quatre mesos d'antelació i el llogater, amb dos.
  • Si el llogater és vulnerable i el propietari és un gran tenidor, el llogater pot demanar a més una pròrroga extraordinària d'un any (art. 10.2 LAU).

Quant pot pujar la renda

Per a les actualitzacions anuals que toquin entre el 8 d'octubre de 2026 i el 31 de desembre de 2027 hi ha un límit extraordinari (disposició final sisena del Reial decret llei 29/2026):

  • Si la renda supera el límit màxim del sistema estatal d'índexs de preus de referència, no pot pujar. El decret no aclareix com s'aplica aquest límit fora de les zones tensionades, així que convé revisar-ho cas per cas.
  • En els altres casos, la pujada és la que pactin de nou les parts. Si no hi ha un nou pacte, no pot passar del 2 %. A més, l'art. 18.1 LAU manté «en tot cas» el límit de l'índex IRAV.

S'aplica a tots els contractes d'habitatge subjectes a la LAU, tant si el propietari és un particular com si és una empresa. Després d'aquest període continua regint el límit de l'IRAV (art. 18.1 LAU), també en els contractes signats abans de la Llei 12/2023. I la renda només s'actualitza si el contracte ho preveu.

La pròrroga extraordinària de fins a dos anys

La disposició final cinquena permet al llogater demanar una pròrroga extraordinària per terminis anuals, fins a dos anys més, amb les mateixes condicions del contracte. El propietari l'ha d'acceptar si es compleixen els requisits:

  • Contracte d'habitatge habitual vigent el 8 d'octubre de 2026 la pròrroga obligatòria del qual acabi abans del 31 de desembre de 2028, o la pròrroga tàcita (art. 10 LAU) o tàcita reconducció (art. 1566 del Codi civil) del qual s'estigui acabant.
  • Estar al corrent de pagament i haver-ho estat els vuit mesos anteriors.
  • Que la demani el llogater.

No escau si les parts acorden una altra cosa, si signen un contracte nou, si renoven amb una renda almenys un 5 % més baixa o si el propietari comunica, en els terminis de l'art. 9.3 LAU, que necessita l'habitatge per a ell o per als seus familiars per una causa real i acreditada, encara que el contracte no ho preveiés. Si el llogater ja va demanar una pròrroga amb el decret de març (Reial decret llei 8/2026), aquella sol·licitud continua sent vàlida; quan s'acabi, una nova es regeix pel Reial decret llei 29/2026.

A Terrassa, declarada zona de mercat residencial tensionat, hi ha a més la pròrroga de fins a tres anys de l'art. 10.3 LAU, que s'aplica amb preferència sobre aquesta. Per fer-la servir, el contracte s'ha d'acabar mentre la declaració sigui vigent. La de Terrassa ho és fins al 16 de març de 2027. La Generalitat va acordar el 2026 prorrogar un any la declaració en els 118 municipis que continuen complint els requisits; abans de prendre decisions convé comprovar si Terrassa n'és un.

Despeses, garanties i reparacions

Aquests canvis s'apliquen als contractes signats des del 8 d'octubre de 2026. En els anteriors cal mirar la data i el que es va pactar: els signats abans del 26 de maig de 2023 es regeixen, llevat de les pròrrogues i l'actualització de la renda, per la llei vigent quan es van signar (disposició transitòria quarta de la Llei 12/2023).

  • Despeses d'immobiliària: les de gestió immobiliària i de formalització, preparació, novació o renovació del contracte no es poden repercutir al llogater «ni directa ni indirectament» (art. 20 LAU).
  • Tributs: els de l'habitatge, com l'IBI, no es poden imposar al llogater, llevat que en sigui ell l'obligat tributari.
  • Assegurança d'impagament: no es pot exigir al llogater (art. 36.5 LAU). Les garanties addicionals a la fiança continuen limitades a dues mensualitats, i a una en el lloguer temporal.
  • Reparacions necessàries: si hi ha un desperfecte que afecta l'habitabilitat, la seguretat o la salubritat, el llogater pot demanar per escrit la reparació amb un pressupost raonable. El propietari té quinze dies naturals per acceptar-lo, proposar una altra solució o fer la reparació. Si no respon o s'hi nega sense justificació, el llogater pot fer l'obra i descomptar-ne l'import, documentat, de les rendes futures (art. 21.5 LAU).
  • Final del contracte: l'estat de l'habitatge ha de constar en un document signat per tots dos. Si no se signa o no recull desperfectes, es presumeix, llevat de prova en contra, que l'habitatge es va retornar en bon estat (art. 36.7 LAU), una qüestió clau per recuperar la fiança.
  • Venda de l'habitatge: el dret del llogater a comprar-lo amb preferència ja no es pot renunciar en el contracte. Es manté encara que es vengui juntament amb altres habitatges, sempre que el seu sigui jurídicament individualitzable, i la notificació ha d'indicar el preu que correspon a aquest habitatge (art. 25 LAU).

Lloguer de temporada i d'habitacions

El decret crea l'«arrendament d'habitatge temporal», per a qui està desplaçat del seu domicili per una causa justificada. El contracte ha d'indicar la causa, que ha de ser real i acreditable, amb la càrrega de la prova sobre el propietari. Ha de durar més de 31 dies i, per regla general, no més de dotze mesos. Si falta la causa, si se superen els dotze mesos sense justificació o si s'encadenen més de dos contractes entre les mateixes parts i sobre el mateix habitatge, passa a regir-se per les normes de l'habitatge habitual (arts. 7.2 i 9 bis LAU). En els lloguers d'habitacions, la suma de les rendes no pot superar la de l'habitatge complet (art. 17.9 LAU). Els contractes de temporada signats abans del 8 d'octubre de 2026 continuen amb el règim anterior fins que s'acaba el termini pactat, i llavors s'extingeixen sense pròrroga (disposició transitòria vuitena LAU).

Aquestes regles s'apliquen sens perjudici de la normativa que dictin les comunitats autònomes (disposició addicional dotzena LAU). A Catalunya cal tenir-la en compte: ho expliquem a la nostra guia sobre el lloguer de temporada a Catalunya.

Desnonaments per impagament

  • Pagament per l'Administració. En un desnonament per impagament, si s'acredita que el llogater està en situació de vulnerabilitat econòmica, es comunica a l'Administració, que té dos mesos per oferir-li una alternativa habitacional adequada o per pagar o consignar tot el que es reclama, el que s'ha meritat fins aquell moment i les costes. Durant aquest termini el procediment i, si escau, el llançament queden suspesos. Si paga, el procediment s'acaba i el contracte continua. Si passen els dos mesos sense alternativa ni pagament, l'Administració queda subrogada en el deute, no hi ha llançament i el contracte continua fins al final mentre duri la vulnerabilitat (art. 22.6 de la Llei d'enjudiciament civil).
  • Suspensió. Fins al 31 de desembre de 2030, en els casos en què no s'aplica el que s'ha dit abans, si el llogater és vulnerable, no té alternativa habitacional i l'Administració no l'hi ofereix, el jutjat demana un informe a l'Administració i, si no hi ha resposta o no té recursos, suspèn el procés. La suspensió es revisa cada dotze mesos i dura com a màxim tres anys. En la interlocutòria, el jutjat fixa que l'Administració compensi el propietari persona física (o l'entitat dedicada al lloguer assequible o social), com a màxim, per les rendes no cobrades, els subministraments impagats i les costes. El llogater continua obligat a pagar la renda (art. 2.2 del Reial decret llei 29/2026).
  • Petits propietaris. No escau la suspensió si el jutjat aprecia que ha de prevaler la vulnerabilitat del propietari, llevat que sigui una persona jurídica o un gran tenidor. El decret preveu també que no prevalgui la vulnerabilitat del llogater quan el demandant és una persona física amb dos habitatges o menys. Com ho aplicaran els jutjats està per veure (art. 2.2).

Les noves regles s'apliquen també als processos en curs en què no s'hagi practicat el llançament: el llogater pot demanar la suspensió de l'art. 2 encara que ja s'hagués resolt o exhaurit la suspensió anterior per vulnerabilitat. Si tens un procediment en marxa, convé revisar-lo. Ho expliquem amb més detall a la nostra guia sobre el desnonament per impagament a Terrassa.

Altres mesures

El decret inclou també canvis fiscals per a qui lloga o ven un habitatge: reduccions de l'IRPF per lloguer, IVA, plusvàlua municipal i recàrrecs de l'IBI als habitatges buits (aquests darrers, només si l'ajuntament els aprova en la seva ordenança). Tenen dates d'efecte diferents: alguns des de l'entrada en vigor del decret i d'altres des de l'1 de desembre de 2026 o l'1 de gener de 2027. Si ets propietari, convé revisar-los amb el teu assessor fiscal abans de signar o renovar.

T'afecta el decret d'habitatge?

A Assessoria Amela revisem el teu contracte, la pujada aplicable, si et correspon alguna pròrroga i, si hi ha un procediment, com t'afecten les noves regles. Demana cita prèvia a l'Av. de Béjar, 45 o al C/ Bartrina, 240.

Contactar amb el Despatx

Abans de signar unes arres, una compravenda o un lloguer a Terrassa, convé que un advocat revisi el contracte. Demana cita presencial a les nostres seus.

Advocats de dret immobiliari a Terrassa →

Preguntes Freqüents (FAQ)

Em poden apujar el lloguer més d'un 2 % el 2027? +

Fins al 31 de desembre de 2027, si la renda supera el límit del sistema estatal d'índexs de preus de referència no pot pujar gens. En els altres casos, la pujada és la que pactin de nou les parts i, si no hi ha un nou pacte, no pot superar el 2 % (disposició final sisena del Reial decret llei 29/2026). L'art. 18.1 LAU fixa a més, «en tot cas», el límit de l'índex IRAV.

Continua vigent la pròrroga de cinc anys del lloguer? +

No. Aquesta pròrroga, amb un preavís de sis mesos i una indemnització si el propietari no renovava, era al Reial decret llei 28/2026, que havia d'entrar en vigor el 15 de novembre de 2026 i va ser derogat el 12 de novembre. No es va arribar a aplicar mai.

Qui pot demanar la pròrroga extraordinària de dos anys? +

El llogater d'habitatge habitual amb un contracte vigent el 8 d'octubre de 2026 la pròrroga obligatòria del qual acabi abans del 31 de desembre de 2028, o la pròrroga tàcita o tàcita reconducció del qual s'estigui acabant, sempre que estigui al corrent de pagament i ho hagi estat els vuit mesos anteriors. L'ha de demanar ell. El propietari s'hi pot oposar si necessita l'habitatge per a ell o per als seus familiars, comunicant-ho en els terminis de l'art. 9.3 LAU.

Em pot cobrar el propietari les despeses de la immobiliària o l'IBI? +

Depèn de la data del contracte. En els signats des del 8 d'octubre de 2026, les despeses de gestió immobiliària i de formalització no es poden repercutir al llogater, els tributs de l'habitatge tampoc (llevat que el llogater en sigui l'obligat tributari) i no se li pot exigir una assegurança d'impagament (articles 20 i 36.5 de la Llei d'arrendaments urbans). Les despeses d'immobiliària ja anaven a càrrec del propietari en els contractes signats des del 26 de maig de 2023. En els contractes anteriors cal revisar què es va pactar.

Canvia alguna cosa en els desnonaments per impagament? +

Sí. Si el llogater acredita que és vulnerable econòmicament, l'Administració té dos mesos per oferir-li una alternativa habitacional o pagar el deute. Mentrestant el procés se suspèn, i si no fa cap de les dues coses assumeix el deute i no hi ha llançament. A més, fins al 31 de desembre de 2030 hi ha altres supòsits de suspensió, amb un màxim de tres anys i amb matisos quan el propietari és una persona física amb dos habitatges o menys.

Envieu-nos un missatge
Resposta en horari de despatx

Asesoría Amela | Abogados
Us respondrem tan aviat com sigui possible

Benvingut a Assessoria Amela. Sol·liciti la seva cita prèvia presencial als nostres despatxos de Terrassa (Av. de Béjar, 45 o C/ Bartrina, 240) per a un assessorament jurídic personalitzat.

Horaris d'Oficina
Acompanyem la seva agenda:
Temporada Regular: Dl-Dj 09:00-13:00 | 15:00-19:00. Dv 09:00-14:00.
Estiu (juliol i agost): Dl-Dv 09:00-14:00.
Respostes Ràpides
Consulta inicial segons el cas. Us informem amb total transparència de costos i viabilitat abans d'iniciar qualsevol tràmit.
Canals d'Atenció
Seu Béjar: 937 358 159
Seu Bartrina: 936 738 142
Email: amelatag@gmail.com
On esteu ubicats?
Comptem amb dues seus a Terrassa:
Principal: Av. de Béjar, 45 (08225).
Segona oficina: C/ Bartrina, 240 (08226).
La primera consulta té cost?
Sí. La primera consulta és presencial al nostre despatx de Terrassa i té honoraris, que depenen de la matèria. Te'ls indiquem en demanar cita.
Cita Prèvia per WhatsApp
← Tornar
Enviament de Documentació
Cita prèvia presencial a Terrassa