Inspecció d'Hisenda a Terrassa: Què Fer davant d'un Requeriment

La recepció d'una notificació formal procedent de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) constitueix un dels moments de major tensió econòmica i administrativa per a qualsevol empresari, autònom o particular. Ja es tracti d'una simple sol·licitud d'aclariment documental o d'una ordre formal d'inici d'actuacions inspectores, la forma i els terminis en què es respon a l'administració decideixen la factura final a abonar i les contingències sancionadores. Conèixer el protocol d'actuació davant d'una inspecció d'Hisenda a Terrassa i què fer davant d'un requeriment tributari resulta determinant per salvaguardar la viabilitat del teu negoci i el teu patrimoni personal.

En la nostra pràctica professional com a assessors fiscals a Terrassa i lletrats tributaris, observem amb freqüència que l'error més perjudicial no rau en la comptabilitat original, sinó en la precipitació en contestar als requeriments sense una anàlisi prèvia de les implicacions fiscals que comporta la documentació aportada.

La Seu de l'AEAT a Terrassa i els Tres Nivells de Control

A Terrassa, l'Agència Tributària té una Administració al carrer Vinyals, 17, que depèn de la Delegació Especial de Catalunya. Encara que la carta pot venir signada per òrgans d'altres oficines, el primer que cal identificar amb total exactitud a l'encapçalament per fixar una estratègia de defensa adequada, el primer que cal identificar amb total exactitud a l'encapçalament de la carta és el tipus de procediment que s'inicia:

1. Procediment de Verificació de Dades

És l'esglaó més elemental de control tributari. S'activa davant de defectes formals, errors aritmètics o discordances entre el que s'ha declarat i les dades en poder de l'administració (per exemple, creuaments d'operacions amb tercers), o per demanar que aclareixis alguna dada de la declaració. No serveix per comprovar el desenvolupament d'activitats econòmiques (art. 131 LGT).

2. Procediment de Comprovació Limitada

És el canal més habitual enfront d'autònoms i PIMES. Els òrgans de gestió tributària sol·liciten justificació documental de partides concretes: despeses deduïbles en IRPF o Societats, quotes suportades en l'IVA o amortitzacions d'immobilitzat. Poden examinar la comptabilitat, però només per comprovar que coincideix amb la informació que ja tenen, i no poden demanar a tercers dades sobre els teus moviments financers (art. 136 LGT). És un límit que moltes empreses obliden quan lliuren carpetes senceres de documentació que ningú no els ha demanat. Si el teu requeriment deriva d'una paral·lela en la declaració anual, disposes de pautes processals en la nostra guia sobre com recórrer una paral·lela d'Hisenda.

3. Procediment d'Inspecció Tributària General

Constitueix el màxim nivell de fiscalització estatal. S'inicia mitjançant una comunicació dels òrgans d'inspecció que indica els tributs i els períodes que es comprovaran, i pot tenir abast general (tots els elements d'aquests tributs i períodes) o parcial (art. 148 LGT). En aquest escenari, els inspectors tenen potestat legal per examinar la totalitat dels llibres majors, facturació electrònica, extractes bancaris i correspondència mercantil de la companyia.

"Lliurar més documentació de la que demana el requeriment és un error freqüent. La comunicació d'inici fixa l'objecte del procediment, i el que s'aporta sense que s'hagi demanat pot obrir qüestions noves."

El Termini de 10 Dies Hàbils: El Valor del Temps

El còmput dels terminis en el procediment tributari és estricte. El més habitual és que el requeriment concedeixi 10 dies hàbils, el mínim que fixa el reglament (arts. 55 i 87.4 del RD 1065/2007), comptats des de l'endemà de la notificació. Si estàs obligat a rebre notificacions electròniques (per exemple, les societats), la notificació s'entén feta quan hi accedeixes o, si no ho fas, als deu dies naturals de posar-la a la teva disposició (art. 43.2 de la Llei 39/2015).

No computen els dissabtes, els diumenges ni els festius estatals, autonòmics o locals. Això no obstant, si la recopilació dels assentaments comptables o factures amb proveïdors exigeix més marge de temps (art. 91 del RD 1065/2007):

• Es pot sol·licitar una ampliació del termini que no superi la meitat de l'inicial (amb 10 dies, fins a 5 dies més). Només se'n concedeix una.
• La sol·licitud ha d'estar justificada i s'ha de presentar abans dels tres dies previs a la fi del termini que vols ampliar.
• S'entén concedida per la meitat del termini si l'administració no et notifica la denegació abans que s'acabi.

Deixar passar el termini sense contestar té dues conseqüències serioses: l'administració pot continuar i regularitzar amb les dades que tingui, i no atendre un requeriment degudament notificat constitueix una infracció greu per resistència o obstrucció, sancionada amb multa fixa de 150 euros la primera vegada, 300 la segona i 600 la tercera, amb imports més alts en alguns casos, com els empresaris als quals es demana comptabilitat o factures (art. 203 LGT). Per estructurar una gestió preventiva en l'activitat per compte propi, revisa la nostra anàlisi sobre avantatges i deduccions fiscals per a autònoms.

Errors Crítics que Obren la Via Sancionadora

Quan un autònom o administrador d'empresa rep una notificació d'Hisenda, pot caure en un seguit de paranys processals que agreugen substancialment el deute tributari:

1. Aportar justificants sense revisió tècnica prèvia: Lliurar factures de despeses que manquin de vinculació estricta i demostrable amb els ingressos de l'activitat econòmica (despeses personals, àpats de cap de setmana, vehicles no afectes) pot afegir a la regularització una sanció per deixar d'ingressar: del 50% de la quota si és lleu, del 50% al 100% si és greu i del 100% al 150% si és molt greu (art. 191 LGT).
2. Barrejar comptes personals i societaris: En societats de responsabilitat limitada, permetre que els extractes bancaris de la societat reflecteixin pagaments personals del soci administrador facilita que els inspectors qualifiquin aquestes sortides de fons com a retribucions en espècie no declarades o dividends encoberts.
3. Signar actes d'inspecció en conformitat sense valorar el recurs: La signatura en conformitat redueix la sanció un 30%, però els fets acceptats es presumeixen certs i només es poden rectificar provant un error de fet (art. 144.2 LGT). Si després recorres la regularització, t'exigiran la reducció (art. 188 LGT). Si la liquidació és contrària a la doctrina dels tribunals, convé valorar-ho abans de signar.

Així mateix, amb la implantació progressiva de la factura electrònica i dels requisits que el reglament Verifactu exigeix als programes de facturació, la traçabilitat documental adquireix un valor probatori prioritari. Pots aprofundir en la regulació aplicable en la nostra guia sobre la facturació electrònica obligatòria B2B i el sistema Verifactu.

El Perill de la Derivació de Responsabilitat als Administradors

Per als administradors de PIMES a Terrassa, una inspecció a la societat tanca un risc patrimonial que sovint es passa per alt: la derivació de responsabilitat tributària.

Si la societat mercantil travessa dificultats de tresoreria i no pot afrontar el deute i les sancions resultants de la regularització inspectora, l'Agència Tributària no donarà el crèdit per perdut. Pot declarar responsables subsidiaris els administradors que no van fer el necessari perquè la societat complís, van consentir les infraccions o van adoptar acords que les van fer possibles, o que van deixar cessar l'activitat amb deutes pendents sense fer el necessari per pagar-los (art. 43.1.a i b LGT). Si l'administrador va causar la infracció o hi va col·laborar activament, per exemple ocultant bases imposables, la responsabilitat és solidària (art. 42.1.a LGT).

En virtut d'aquest mecanisme recaptatori, el deute societari (i, en els casos d'infracció, també la sanció) es dirigeix contra el patrimoni personal de l'administrador (habitatges, estalvis, participacions), un cop seguit el procediment de derivació i, en la responsabilitat subsidiària, després de declarar fallida la societat (art. 176 LGT).

La Via Economicoadministrativa: Recursos i Defensa Lletrada

Enfront d'una liquidació provisional o una acta d'inspecció disconforme dictada per l'Agència Tributària, l'ordenament concedeix vies de defensa tècnica que no exigeixen sotmetre's a la voluntat de l'administració:

• Tràmit d'Audiència i Al·legacions: Presentació fonamentada de fets i proves tècniques, si cal amb informe pericial comptable, abans que la proposta es converteixi en resolució definitiva. Després d'una acta de disconformitat hi ha 15 dies per al·legar (art. 157.3 LGT).
• Recurs Potestatiu de Reposició: S'interposa davant del mateix òrgan que va dictar l'acte en el termini d'un mes des de l'endemà de la notificació (art. 223 LGT).
• Reclamació Economicoadministrativa: S'interposa davant del Tribunal Econòmic Administratiu Regional de Catalunya (TEARC) en el termini d'un mes des de l'endemà de la notificació (art. 235 LGT). És un òrgan revisor separat de l'Agència Tributària, que depèn del Ministeri d'Hisenda.
• Via Contenciosa Administrativa: Recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la resolució del TEARC, en el termini de dos mesos si la resolució és expressa (art. 46 LJCA).