Tota persona treballadora té dret a no atendre correus, trucades ni missatges de feina fora del seu horari, en els descansos, permisos i vacances (art. 88 de la Llei orgànica 3/2018 i art. 20 bis de l'Estatut dels treballadors). L'empresa, sigui quina sigui la seva mida, ha d'elaborar una política interna que expliqui com s'exerceix aquest dret i que inclogui accions de formació, amb l'audiència prèvia de la representació dels treballadors si n'hi ha. En el teletreball, la Llei 10/2021 obliga, a més, a limitar l'ús de les eines de l'empresa en els períodes de descans.
El mòbil d'empresa que continua sonant a les deu de la nit, el grup de missatgeria de l'equip actiu en diumenge o el correu que «només cal mirar un moment» durant les vacances. Des del 2018, la llei espanyola reconeix a les persones treballadores el dret a la desconnexió digital i obliga les empreses a organitzar-se per respectar-lo.
A Assessoria Amela expliquem què diu exactament la norma, què ha de fer una empresa per complir-la, què canvia quan es teletreballa i què pot fer un treballador si no se li respecta el descans.
Què és el dret a la desconnexió digital
L'article 88 de la Llei orgànica 3/2018, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, reconeix als treballadors i als empleats públics el dret a la desconnexió digital per garantir, fora del temps de treball fixat per la llei o el conveni, el respecte del temps de descans, permisos i vacances, i de la seva intimitat personal i familiar. La mateixa llei va afegir l'article 20 bis a l'Estatut dels treballadors, que recull aquest dret juntament amb el dret a la intimitat en l'ús dels dispositius digitals de l'empresa.
Dit de manera senzilla: fora de la jornada, el treballador no està obligat a llegir ni a contestar comunicacions de feina, i no respondre no es pot tractar com un incompliment.
És una norma estatal que s'aplica igual a Catalunya. No hi ha una llei catalana pròpia sobre aquesta matèria; el que sí que pot variar és el que digui el conveni col·lectiu aplicable a cada empresa.
Què ha de fer l'empresa
La llei deixa la concreció del dret, per aquest ordre, a la negociació col·lectiva i, si el conveni no en diu res, al que acordin l'empresa i els representants dels treballadors. Les modalitats d'exercici han de tenir en compte la naturalesa del lloc de treball i afavorir la conciliació de la vida laboral, personal i familiar.
La política interna de desconnexió
A més, l'article 88.3 obliga l'ocupador a elaborar una política interna, adreçada a tota la plantilla, inclosos els llocs directius. L'obligació no depèn de la mida de l'empresa. Abans d'aprovar-la cal donar audiència als representants dels treballadors, si n'hi ha. La política ha de definir, com a mínim:
- Com s'exerceix el dret a la desconnexió en aquella empresa.
- Les accions de formació i de sensibilització sobre un ús raonable de les eines tecnològiques que eviti el risc de fatiga informàtica.
- Com es preserva la desconnexió quan es treballa total o parcialment a distància o s'utilitzen a casa eines digitals amb finalitats laborals.
La llei no fixa un model tancat. A la pràctica, una bona política sol concretar els horaris en què no s'esperen respostes, quins canals s'utilitzen per a cada tipus d'assumpte, quines situacions excepcionals justifiquen un contacte fora d'horari i qui ho pot decidir, i com s'informa la plantilla.
Mesures habituals
- Programar l'enviament de correus i missatges perquè arribin dins de l'horari del destinatari.
- Respostes automàtiques en vacances i permisos que indiquin a qui adreçar-se.
- Evitar convocar reunions o fixar terminis que obliguin a treballar fora de la jornada.
- Que els comandaments donin exemple: la política perd sentit si qui dirigeix l'equip escriu de matinada esperant resposta.
Guàrdies i disponibilitat
Si un lloc de treball necessita que algú sigui localitzable fora de l'horari ordinari, convé pactar-ho per escrit i ajustar-se al que prevegi el conveni. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha considerat temps de treball les guàrdies en què les restriccions imposades al treballador li impedeixen disposar lliurement del seu temps (assumptes C-518/15, Matzak, i C-344/19).
Desconnexió i teletreball
La Llei 10/2021, de treball a distància, s'aplica quan es treballa a distància de manera regular, és a dir, almenys el 30 % de la jornada en un període de referència de tres mesos. El seu article 18 reforça la desconnexió en dos punts:
- El deure de l'empresa de garantir la desconnexió comporta limitar l'ús dels mitjans tecnològics de l'empresa durant els períodes de descans i respectar la durada màxima de la jornada.
- L'empresa ha de tenir la mateixa política interna, amb l'audiència prèvia de la representació legal, i els convenis poden fixar mesures concretes.
A més, l'acord de treball a distància, que se signa per escrit, ha de recollir l'horari de treball i, dins d'aquest, les regles de disponibilitat, si n'hi ha (art. 7 de la Llei 10/2021).
Relació amb el registre de jornada i els descansos
La desconnexió va lligada a les normes generals sobre temps de treball de l'Estatut dels treballadors, que continuen plenament vigents:
- Entre el final d'una jornada i el començament de la següent hi ha d'haver, com a mínim, dotze hores (art. 34.3).
- El descans setmanal mínim és d'un dia i mig ininterromput, acumulable per períodes de fins a catorze dies (art. 37.1).
- L'empresa ha de registrar cada dia l'hora d'inici i de final de la jornada de cada treballador i conservar els registres durant quatre anys (art. 34.9).
Si els correus i missatges fora d'horari es converteixen en feina real, aquest temps compta com a jornada i pot suposar hores extraordinàries o la vulneració dels descansos mínims.
Quins riscos té no respectar-la
La Llei d'infraccions i sancions en l'ordre social no tipifica una infracció específica per no tenir política de desconnexió. Però la Inspecció de Treball (a Catalunya, la Inspecció de Treball de Catalunya, que depèn de la Generalitat) pot actuar quan la connexió permanent es tradueix en incompliments de jornada, hores extraordinàries, descansos o registre de jornada, que l'article 7.5 d'aquesta llei qualifica com a infracció greu. Les infraccions greus en matèria laboral se sancionen amb multes de 751 a 7.500 euros (art. 40.1).
A això s'hi afegeixen els riscos davant dels tribunals: reclamacions d'hores extraordinàries, impugnació de sancions disciplinàries imposades per no respondre fora d'horari o, en els casos més greus, demandes per vulneració de drets fonamentals com la intimitat.
El que no ha canviat
En els darrers anys s'han presentat diverses iniciatives per endurir la regulació. El projecte de llei de reducció de la jornada a 37,5 hores, que incloïa canvis en matèria de desconnexió, va ser rebutjat pel Congrés el setembre del 2025. L'abril del 2026 el Govern de l'Estat va aprovar un text de reforma de la Llei de prevenció de riscos laborals que vincula la desconnexió amb la salut laboral, però no és llei: amb la dissolució de les Corts el 6 d'octubre de 2026, qualsevol canvi legal queda per a la propera legislatura.
Avui, per tant, el marc aplicable continua sent el que expliquem en aquest article.
Què pot fer un treballador
Si l'empresa exigeix estar disponible fora d'horari sense que hi hagi un pacte de guàrdies, o sanciona algú per no respondre, el treballador pot demanar que es respecti el seu dret, adreçar-se a la representació dels treballadors, presentar una denúncia davant la Inspecció de Treball o reclamar davant el Tribunal d'Instància de Terrassa, Secció Social (Rambla de Pare Alegre, 112). Per impugnar una sanció disciplinària el termini és de 20 dies hàbils, i abans de la demanda cal intentar la conciliació davant el servei de conciliació de la Generalitat (antic CMAC), que a Terrassa és al C/ Edison, 9-15.
Si ets empresa i vols preparar o revisar la teva política de desconnexió, o ets treballador i creus que no se't respecta el descans, pots demanar cita amb els nostres advocats laboralistes a Terrassa al nostre despatx d'Assessoria Amela, a l'Av. de Béjar, 45 o al C/ Bartrina, 240. Pots trucar-nos al 937 358 159 o al 936 738 142, escriure'ns per WhatsApp al 610 433 259 o enviar-nos un correu a amelatag@gmail.com. Tingues en compte que la primera consulta té honoraris.
Preguntes freqüents sobre la desconnexió digital
Estic obligat a contestar correus o missatges de feina fora del meu horari?
No. L'article 88 de la Llei orgànica 3/2018 i l'article 20 bis de l'Estatut dels treballadors reconeixen el dret a no atendre comunicacions de feina fora del temps de treball, en els descansos, permisos i vacances. Només si tens pactada una guàrdia o una disponibilitat concreta hauràs d'estar localitzable en aquests termes.
Les empreses petites també han de tenir una política de desconnexió?
Sí. La llei obliga l'ocupador a elaborar una política interna de desconnexió sense distingir per mida. Si hi ha representants dels treballadors, cal escoltar-los abans d'aprovar-la.
Què ha d'incloure la política interna?
Com s'exerceix el dret a la desconnexió a l'empresa, les accions de formació i sensibilització sobre un ús raonable de les eines tecnològiques i com es protegeix la desconnexió en el treball a distància. S'adreça a tota la plantilla, inclosos els directius.
Què canvia si teletreballo?
Si treballes a distància almenys el 30 % de la jornada, la Llei 10/2021 obliga l'empresa a limitar l'ús de les seves eines tecnològiques en els teus períodes de descans i a respectar la jornada màxima, i el teu acord de treball a distància ha de recollir l'horari i, si escau, les regles de disponibilitat.
Pot la Inspecció de Treball multar una empresa per no respectar la desconnexió?
No hi ha una infracció específica per no tenir política de desconnexió, però si la connexió permanent suposa incomplir la jornada, els descansos, les hores extraordinàries o el registre de jornada, és una infracció greu amb multes de 751 a 7.500 euros.
La teva empresa necessita una política de desconnexió digital?
A Assessoria Amela revisem l'organització de la feina, els convenis i els acords de teletreball amb advocats col·legiats a l'ICATER. Parla del teu cas amb els nostres advocats laboralistes a Terrassa a l'Av. de Béjar, 45 o al C/ Bartrina, 240.
Si treballes o resideixes a Terrassa o al Vallès Occidental i necessites defensar els teus drets laborals, demana cita presencial a les nostres seus d'Av. de Béjar, 45 o C/ Bartrina, 240.
Advocats laboralistes col·legiats ICATER a Terrassa →