El dret i els seus principis fonamentals

1.- CONCEPTE DE DRET. La paraula prové del vocable llatí directum, que significa no apartar-se del bon camí, seguir el sender assenyalat per la llei, allò que es dirigeix o és ben dirigit. En general s’entén per dret el conjunt de normes jurídiques que regulen la conducta externa de les persones i l’incompliment de les quals pot donar lloc a una sanció imposada pels tribunals o per l’Administració.

El dret és el conjunt de normes que imposen deures i normes que confereixen facultats, que estableixen les bases de la convivència social i que tenen com a finalitat dotar tots els membres de la societat dels mínims de seguretat, certesa, igualtat, llibertat i justícia.

1.1.- EL DRET COM A ORDENAMENT. És el conjunt de normes que intenten regular la conducta humana mitjançant manaments, permisos i prohibicions.

1.2.-EL DRET COM A FENOMEN SOCIAL. L’ordenament jurídic que neix per regular la conducta entre els individus, com a grup. I té raó de ser mentre es trobi en una societat.

1.3.-EL DRET COM A VALOR. És el conjunt de disposicions que adquireixen rang obligatori i que estan al servei de valors socials, a més de tenir una finalitat axiològicament respectable.

1.4.- EL DRET COM A ARGUMENTACIÓ. És el conjunt de normes que es materialitzen a través del llenguatge, ja que aquest és l’instrument fonamental del legislador: les paraules dissenyen les normes jurídiques.

FONAMENTS DEL DRET

Els principis fonamentals són les idees bàsiques que serveixen de fonament del sistema legal d’una societat. Aquests principis són la base sobre la qual es construeix tot el sistema legal. Aquests són alguns dels principis fonamentals del dret:

Principi de legalitat

Aquest principi exigeix que els poders públics actuïn sotmesos a la llei. En l’àmbit sancionador, l’article 25.1 de la Constitució estableix que ningú no pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que, en el moment de produir-se, no constitueixin delicte, falta o infracció administrativa, segons la legislació vigent en aquell moment. Dit d’una altra manera, no hi ha delicte ni sanció sense una llei prèvia que els prevegi.

Principi de justícia

La justícia és un dels valors superiors de l’ordenament jurídic (art. 1.1 CE). Va lligada a la igualtat: tots som iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social (art. 14 CE). Això implica que les lleis s’han d’aplicar sense favoritismes i amb imparcialitat.

Principi dels drets humans

Aquest principi reconeix que cada persona té uns drets inherents que el sistema legal ha de protegir. La Constitució situa la dignitat de la persona i els seus drets inviolables com a fonament de l’ordre polític i de la pau social, i obliga a interpretar els drets fonamentals de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats ratificats per Espanya (art. 10 CE).

Principi de presumpció d’innocència

Reconegut com a dret fonamental a l’article 24.2 de la Constitució, aquest principi estableix que tota persona es presumeix innocent mentre no se’n demostri la culpabilitat mitjançant proves obtingudes amb totes les garanties. Correspon a l’acusació provar la culpabilitat, no a la persona acusada demostrar-ne la innocència, i si les proves no són suficients per condemnar, s’ha d’absoldre.

Principi de publicitat dels actes processals

Segons l’article 120 de la Constitució, les actuacions judicials són públiques, amb les excepcions que prevegin les lleis de procediment (per exemple, per protegir menors o la intimitat de les parts), i les sentències es pronuncien en audiència pública i han de ser sempre motivades. Això afavoreix la transparència i la confiança en el sistema legal.

INTERPRETACIÓ I EVOLUCIÓ DEL DRET

La interpretació i l’evolució del dret són aspectes crítics que influeixen en com s’apliquen les lleis i com canvien amb el temps.

Interpretació del dret

La interpretació jurídica implica comprendre el sentit de les lleis. A Espanya, l’article 3.1 del Codi civil ordena interpretar les normes segons el sentit propi de les seves paraules, en relació amb el context, els antecedents històrics i legislatius i la realitat social del temps en què s’han d’aplicar, atenent fonamentalment el seu esperit i la seva finalitat. A Catalunya, el dret civil propi s’interpreta, a més, d’acord amb els seus principis generals i la tradició jurídica catalana (art. 111-2 del Codi civil de Catalunya).

Evolució del dret

El dret és dinàmic i evoluciona per adaptar-se als canvis de la societat, la moral i la tecnologia. Els tribunals i els legisladors han de tenir en compte noves circumstàncies i perspectives a mesura que sorgeixen noves qüestions legals.

DRET COMPARAT

Aprofundir en el dret comparat pot oferir una comprensió més àmplia de com aborden les qüestions legals les diferents societats. Comparar sistemes jurídics pot revelar diferències i similituds que ajuden a enriquir la comprensió del dret com a fenomen global.

Per aprofundir en els fonaments de l'ordenament jurídic, et recomanem consultar la nostra anàlisi sobre les fonts del dret a Espanya. Si afrontes un litigi o necessites un dictamen tècnic, el nostre equip d'advocats civilistes a Terrassa t'oferirà una direcció lletrada integral.