Per acollir-se a la Llei de Segona Oportunitat a Terrassa cal ser persona física en situació d'insolvència actual o imminent i deutor de bona fe: entre altres requisits, no haver estat condemnat per determinats delictes econòmics ni sancionat per infraccions tributàries o de Seguretat Social molt greus en els deu anys anteriors. El procediment permet sol·licitar al jutjat l'Exoneració del Passiu Insatisfet (EPI), ja sigui amb liquidació del patrimoni o amb un pla de pagaments de tres o cinc anys que permet conservar l'habitatge habitual.
L'acumulació continuada d'obligacions financeres davant d'entitats bancàries, financeres i proveïdors pot situar particulars, famílies i treballadors autònoms en una situació d'asfíxia insostenible. Situacions sobrevingudes com la pèrdua de la feina, el tancament d'un negoci o la pujada de la hipoteca poden acabar en reclamacions constants i embargaments judicials.
Per oferir una solució reglada a qui no pot fer front als seus deutes, el text refós de la Llei concursal (Reial decret legislatiu 1/2020, reformat per la Llei 16/2022) regula l'exoneració del passiu insatisfet. Per avaluar si un deutor compleix els requisits de la Llei de Segona Oportunitat a Terrassa, a Assessoria Amela Advocats el nostre equip d'advocats de la Llei de Segona Oportunitat a Terrassa analitza amb detall la viabilitat documental de cada cas per encarrilar el procediment amb rigor.
En què consisteix el mecanisme de Segona Oportunitat?
El concurs de persona natural està concebut com una eina de protecció patrimonial i de reactivació econòmica. La seva finalitat no és premiar l'impagament, sinó permetre que qui ha patit un revés financer genuí i no té capacitat de pagament pugui reiniciar la seva vida econòmica sense arrossegar deutes per sempre.
El procediment culmina amb la resolució d'Exoneració del Passiu Insatisfet (EPI), que és provisional mentre dura un pla de pagaments i definitiva quan es compleix o en la via de liquidació. Des d'aleshores, els creditors de deutes exonerats no els poden reclamar (art. 490 TRLC), i el jutge ordena als qui van informar de l'impagament a fitxers de morositat que comuniquin l'exoneració perquè s'actualitzin (art. 492 ter).
Requisits de la Llei de Segona Oportunitat a Terrassa
Perquè el jutjat declari el concurs i concedeixi l'exoneració, el sol·licitant ha d'acreditar documentalment una sèrie de pressupòsits objectius i subjectius que conformen els requisits de la Llei de Segona Oportunitat a Terrassa:
1. Situació d'insolvència actual o imminent
El deutor ha d'estar en estat d'insolvència, és a dir, no pot complir regularment les seves obligacions exigibles, o preveu que no podrà fer-ho dins dels tres mesos següents (art. 2 TRLC). No cal esperar que s'iniciïn execucions forçoses o embargaments judicials per iniciar l'expedient.
2. Pluralitat de creditors
El concurs pressuposa més d'un creditor: si de la llista definitiva resulta que només n'hi ha un, el concurs es conclou (art. 465.2n TRLC). Els creditors poden ser de naturalesa diversa: entitats bancàries, financeres de consum, empreses de telecomunicacions, l'Agència Tributària, la Seguretat Social o persones particulars.
3. Condició de deutor de bona fe
Aquest és el nucli del procediment. La llei exigeix ser deutor de bona fe i enumera els supòsits que impedeixen l'exoneració (art. 487 TRLC):
- Inexistència de condemnes penals prèvies: No haver estat condemnat en sentència ferma en els deu anys anteriors a penes de presó per delictes contra el patrimoni, contra l'ordre socioeconòmic, de falsedat documental, contra la Hisenda Pública o la Seguretat Social, o contra els drets dels treballadors, quan la pena màxima del delicte sigui de tres anys o més, llevat que la responsabilitat penal ja s'hagi extingit i s'hagin pagat les responsabilitats pecuniàries.
- Inexistència de sancions administratives greus: No haver estat sancionat en ferm en els deu anys anteriors per infraccions tributàries molt greus, de Seguretat Social o de l'ordre social, ni haver estat objecte d'una derivació de responsabilitat, llevat que s'hagi pagat íntegrament. Les sancions tributàries greus només impedeixen l'exoneració si superen el 50% de l'import exonerable amb l'Agència Tributària i no s'han pagat.
- Absència de concurs culpable: Que el concurs propi no es qualifiqui com a culpable (si és només per haver-lo demanat tard, el jutge pot valorar les circumstàncies) i no haver estat declarat persona afectada per la qualificació culpable del concurs d'un tercer en els deu anys anteriors.
- Col·laboració i veracitat documental: Complir els deures de col·laboració i d'informació amb el jutge i l'administració concursal, i no haver proporcionat informació falsa o enganyosa ni haver actuat de manera temerària o negligent en endeutar-se.
4. Termini d'espera respecte a procediments anteriors
Qui ja hagi obtingut una exoneració ha d'esperar almenys dos anys des de l'exoneració definitiva, si va ser amb pla de pagaments, o cinc anys des de l'exoneració, si va ser amb liquidació, per demanar-ne una altra. I en la nova exoneració el crèdit públic ja no es cancel·la (arts. 488 i 489.3 TRLC).
Les dues vies processals per assolir l'exoneració
Des de la reforma de la Llei 16/2022, el deutor ja no està obligat a liquidar abans els seus béns. Actualment hi ha dues modalitats clarament diferenciades (art. 486 TRLC):
Modalitat A: Exoneració amb Pla de Pagaments (Protecció de l'Habitatge Habitual)
Aquesta opció permet al deutor conservar l'habitatge familiar i els béns necessaris per a la seva activitat professional. A canvi, el sol·licitant assumeix un pla de pagaments aprovat pel jutge, de tres anys amb caràcter general o de cinc anys si no es ven l'habitatge habitual o si els pagaments depenen de l'evolució dels seus ingressos (art. 497 TRLC), i destina al pagament dels deutes el que excedeixi del mínim inembargable i del que calgui per al sustentament familiar. Complert el termini sense revocació, el jutge concedeix l'exoneració definitiva dels deutes exonerables pendents.
Modalitat B: Exoneració amb Liquidació de Massa Activa (o Concurs sense Massa)
Si el deutor no té béns embargables o de valor suficient (concurs sense massa, art. 37 bis TRLC) o prefereix que es venguin els seus béns per pagar els creditors, es liquida la massa activa i, en concloure el concurs, el jutge concedeix l'exoneració dels deutes exonerables que quedin pendents (arts. 501 i 502), sense necessitat d'un pla de pagaments posterior.
Tractament dels deutes públics amb Hisenda i Seguretat Social
Un dels aspectes que més preocupen és l'abast de l'exoneració sobre els deutes amb l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) i amb la Seguretat Social. La mateixa llei fixa el límit: es poden exonerar fins a 10.000 euros de deute amb cadascuna, íntegrament els primers 5.000 euros i el 50% del deute a partir d'aquesta xifra, fins al màxim (art. 489.1.5è TRLC). La resta es continua devent, tot i que es pot sol·licitar a cada Administració l'ajornament o el fraccionament.
La teva economia familiar o el teu negoci travessen una situació d'endeutament crític? Al nostre despatx avaluem de manera individualitzada la viabilitat del teu expedient i la documentació que exigeix el jutjat. Pots demanar cita per a una consulta amb els nostres advocats a Terrassa a la nostra seu de l'Av. de Béjar, 45.
Efectes de la declaració de concurs
Un cop el jutjat declara el concurs, es produeixen una sèrie d'efectes de gran rellevància pràctica per al deutor:
- Suspensió d'execucions i embargaments: No es poden iniciar noves execucions ni constrenyiments administratius contra els béns del deutor, i les execucions que estiguin en marxa queden en suspens, amb algunes excepcions (arts. 142 a 144 TRLC).
- Suspensió de la meritació d'interessos: Els interessos, legals o convencionals, deixen de meritar-se, llevat dels crèdits salarials i dels crèdits amb garantia real fins al valor de la garantia (art. 152 TRLC).
- Reclamacions dins del procediment: Els creditors han de fer valer els seus crèdits en el concurs, en lloc de reclamar-los per separat.
Fases del procediment i documentació necessària
Una bona sol·licitud depèn que l'expedient que es presenta al jutjat sigui complet. Els passos essencials que seguim comprenen:
- Revisió patrimonial i de deutes: Recopilació de contractes de préstec, targetes de crèdit, avals, certificats de deute i requeriments judicials.
- Acreditació d'ingressos i despeses familiars: Certificat d'empadronament, nòmines o declaracions trimestrals, les declaracions de l'IRPF dels tres últims exercicis (arts. 495 i 501 TRLC) i un pressupost mensual de despeses de la família.
- Certificats d'antecedents penals i d'Hisenda: Justificació documental que no concorren les causes d'exclusió per antecedents penals o sancions tributàries.
- Redacció de la sol·licitud de concurs i d'EPI: Presentació electrònica, a través de LexNET, davant la Secció Mercantil del Tribunal d'Instància competent; per a qui viu a Terrassa, amb caràcter general, la de Barcelona (art. 87 LOPJ).
Conclusió
La Segona Oportunitat és un mecanisme processal rigorós que requereix una anàlisi tècnica prèvia honesta i fonamentada. No tots els expedients reuneixen els requisits legals ni tots els deutes són exonerables. Tanmateix, per a qui compleix els requisits de bona fe i insolvència, és una via legal per recuperar la tranquil·litat patrimonial i reintegrar-se en el circuit econòmic ordinari.
Si vols analitzar les opcions processals del teu cas amb advocats col·legiats a l'ICATER, en un despatx fundat a Terrassa el 1999, posa't en contacte amb nosaltres a través del nostre formulari de cita a Terrassa.
Si un tercer o empresa ha incomplert un acord contractual a Terrassa, disposem de via extrajudicial i monitori per recuperar el teu patrimoni.
Advocats civilistes col·legiats a Terrassa →Preguntes Freqüents (FAQ)
Què es considera deutor de bona fe en la Llei de Segona Oportunitat?
La llei no ho defineix en positiu, sinó que enumera les causes que impedeixen l'exoneració (art. 487 TRLC): condemnes fermes en els deu anys anteriors per delictes patrimonials, socioeconòmics, de falsedat documental, contra la Hisenda Pública, la Seguretat Social o els drets dels treballadors amb pena màxima de tres anys o més; sancions fermes per infraccions tributàries molt greus, de Seguretat Social o de l'ordre social, o derivacions de responsabilitat, en els deu anys anteriors; concurs culpable; no col·laborar amb el jutge i l'administració concursal, o haver donat informació falsa o haver-se endeutat de manera temerària o negligent.
És possible mantenir l'habitatge habitual en acollir-se al procediment?
Sí. El deutor pot optar per l'exoneració amb pla de pagaments, que no exigeix liquidar el patrimoni, i conservar així l'habitatge familiar, sempre que continuï pagant la hipoteca i el pla destini als deutes el que excedeixi del mínim inembargable. Els creditors poden impugnar el pla si no els assegura almenys el que cobrarien en una liquidació, per la qual cosa el valor de l'habitatge davant la hipoteca pendent és una dada important (arts. 486, 497 i 498 bis TRLC).
Quins deutes no són exonerables segons el marc concursal vigent?
No s'exoneren, entre d'altres, els deutes per aliments, la responsabilitat civil extracontractual per mort o danys personals i la derivada de delicte, les multes penals i les sancions administratives molt greus, les costes de la mateixa sol·licitud i els deutes amb garantia real dins del valor de la garantia. Els deutes amb l'Agència Tributària i amb la Seguretat Social només s'exoneren fins a 10.000 euros amb cadascuna (els primers 5.000 sencers i el 50% de la resta fins a aquest màxim), i només la primera vegada (art. 489 TRLC).