Llei Memòria Democràtica 2022 - ⎮Nacionalitat Espanyola⎮
ESTRANGERIA 20 ABRIL, 2026 LECTURA: 8 MIN

Llei de Memòria Democràtica i Nacionalitat

Advocada Titular
SÍNTESI JURÍDICA

La Llei 20/2022, de memòria democràtica, va permetre optar a la nacionalitat espanyola d'origen als fills i néts d'espanyols d'origen exiliats, als fills d'espanyoles que van perdre la nacionalitat per casar-se amb estrangers abans del 1978 i als fills majors d'edat dels qui ja l'havien obtinguda per aquesta via o per la Llei 52/2007. El termini de dos anys es va prorrogar un any i va acabar el 22 d'octubre de 2025, de manera que ja no s'admeten sol·licituds noves. Si vas presentar la teva a temps, podem revisar amb tu l'estat de l'expedient.

Què cal saber de la Llei de memòria democràtica 2022?

Avui a Assessoria Amela | Advocats comentarem la Instrucció que desplega el dret d'opció a la nacionalitat espanyola de la Llei de memòria democràtica. No és una nova llei d'estrangeria, sinó una instrucció de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública que fixa criteris per als registres civils <<BOE-A-2022-17470 Instrucció de 25 d'octubre de 2022, de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, sobre el dret d'opció a la nacionalitat espanyola establert en la disposició addicional vuitena de la Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de memòria democràtica>>.

La Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de memòria democràtica, es va publicar al BOE el 20 d'octubre de 2022 i va entrar en vigor l'endemà. Substitueix la Llei 52/2007, de 26 de desembre, coneguda com a Llei de memòria històrica, que deroga de manera expressa. El seu objectiu és promoure la recuperació de la memòria de la Guerra Civil i del règim franquista. La llei estableix mesures per preservar el patrimoni històric i cultural relacionat amb aquest període de la història d'Espanya, així com per promoure la investigació i la reflexió sobre aquest tema.


Des de la seva aprovació, la Llei de memòria democràtica ha estat objecte de debat i controvèrsia al país. Alguns n'han elogiat l'enfocament en la recuperació de la memòria històrica i en la promoció de la veritat i la justícia, mentre que d'altres n'han qüestionat l'efectivitat i n'han criticat certs aspectes de l'aplicació.

Un dels aspectes més controvertits de la llei és el seu enfocament en la reparació de les víctimes del franquisme.


La llei regula, entre altres matèries, el reconeixement i la reparació de les víctimes i la recerca de persones desaparegudes durant la Guerra i la Dictadura, que correspon a l'Administració General de l'Estat (article 16). D'una banda, alguns han argumentat que aquestes mesures són necessàries per fer justícia a les víctimes del franquisme i per assegurar que es reconegui plenament el dany causat pel règim. D'altra banda, d'altres n'han qüestionat l'abast i l'aplicació pràctica.


Un altre aspecte debatut de la llei és el seu enfocament en l'ensenyament de la història i la memòria a les escoles. L'article 44 preveu que el sistema educatiu inclogui entre les seves finalitats el coneixement de la història i de la memòria democràtica espanyola, i l'article 49 regula els llocs de memòria democràtica. Alguns han argumentat que aquesta llei és necessària per assegurar que s'ensenyi una versió objectiva i completa de la història d'Espanya, mentre que d'altres n'han qüestionat la manera com s'apliquen aquestes mesures i han argumentat que poden limitar la llibertat d'expressió i restringir el debat acadèmic.


Pel que fa a com afecta els ciutadans llatinoamericans, la part amb efectes més directes és la disposició addicional vuitena, que va obrir un termini perquè molts descendents d'espanyols optessin a la nacionalitat espanyola. La resta de la llei es refereix principalment a la història i la memòria d'Espanya i a la manera com s'aborda aquest tema al país.

A més, és important assenyalar que la Llei de memòria democràtica i la Llei 52/2007 que la va precedir tenen un context més ampli en el marc de la transició a la democràcia a Espanya i en el procés de revisió de la història i la memòria de la Guerra Civil i el franquisme.


Aquest procés ha estat objecte de debat i controvèrsia en molts països llatinoamericans, i és possible que alguns ciutadans llatinoamericans trobin interessant comparar i contrastar l'enfocament d'Espanya amb el d'altres països de la regió.


Entrada en vigor - Llei de memòria democràtica 2022

L'entrada en vigor de la disposició addicional esmentada ha portat aquest Centre Directiu (Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública), en ús de les competències que té atribuïdes, a dictar, mitjançant aquesta Instrucció que comentarem, les directrius següents sobre l'exercici i l'abast d'aquest dret a rebre la nacionalitat espanyola, així com les normes de procediment necessàries per agilitar la tramitació de les sol·licituds a les oficines del Registre Civil.

La disposició addicional vuitena reconeix el dret d'opció a tres grups: els nascuts fora d'Espanya de pare o mare, avi o àvia, originàriament espanyols que, a conseqüència de l'exili per raons polítiques, ideològiques, de creença o d'orientació i identitat sexual, van perdre la nacionalitat espanyola o hi van renunciar; els fills i filles nascuts a l'exterior de dones espanyoles que van perdre la nacionalitat per casar-se amb estrangers abans de l'entrada en vigor de la Constitució del 1978; i els fills i filles majors d'edat d'aquells espanyols als quals s'hagi reconegut la nacionalitat d'origen en virtut del dret d'opció d'acord amb el que preveu aquesta llei o la disposició addicional setena de la Llei 52/2007, de 26 de desembre.

En tots els casos anteriors, caldrà que els interessats formalitzin la declaració d'opció en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor de la disposició addicional vuitena de la Llei de memòria democràtica, sens perjudici de la possibilitat de prorrogar aquest termini un any més mitjançant un acord del Consell de Ministres. El Consell de Ministres va aprovar aquesta pròrroga el 9 de juliol de 2024, de manera que el termini va acabar el 22 d'octubre de 2025 i ja no s'admeten sol·licituds noves. Les presentades dins de termini continuen la tramitació, i la Instrucció permet completar alguns tràmits després del venciment sempre que la sol·licitud s'hagués presentat a temps.

Últimes notícies de la Llei de memòria democràtica 2022 - Obtenció de la nacionalitat espanyola

Tanmateix, cal aclarir que aquestes persones van adquirir, en virtut de l'exercici del dret d'opció previst en la disposició addicional setena de la Llei 52/2007, la nacionalitat espanyola "d'origen" però adquirida de manera sobrevinguda, és a dir, una nacionalitat l'adquisició de la qual es produeix en un moment posterior al naixement, cosa que significa que s'ostenta la condició d'espanyol d'origen i, en conseqüència, produeix efectes des de la seva adquisició.

En el mateix sentit s'ha pronunciat la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa de l'Audiència Nacional en la sentència de 19 de juliol de 2022 (recurs 1298/2018), que assenyala en el fonament de dret segon que, des del moment en què va optar per la nacionalitat espanyola a l'empara de la disposició addicional setena de la Llei 52/2007, el progenitor de la recurrent ostenta la nacionalitat espanyola "d'origen" però el títol de la seva adquisició no va ser originari, sinó sobrevingut.

Vist el que s'ha exposat i tenint en compte els antecedents històrics de la regulació continguda en la disposició addicional vuitena de la Llei 20/2022 de memòria democràtica i l'esperit i la finalitat que la inspiren, a més dels termes en què està redactada, com a conseqüència de la seva tramitació parlamentària, aquest Centre Directiu considera que s'ha d'aplicar la mateixa interpretació als qui adquireixen la nacionalitat espanyola en virtut del que disposa aquesta llei, és a dir, s'ha de considerar que adquireixen la nacionalitat espanyola d'origen, però adquirida de manera sobrevinguda, amb efectes des de la seva adquisició.

Per exercir l'opció regulada a l'article 20.1.b) del Codi civil i la regulada en els supòsits relacionats en la disposició addicional vuitena analitzada, els interessats majors d'edat han de complir les condicions exigides als articles 20 i 23 del Codi civil, excepte la renúncia a la nacionalitat anterior.

Tot i que aquest apartat sembla adreçar-se únicament als fills, filles, néts i nétes d'exiliats nascuts després que els seus pares i/o avis perdessin la nacionalitat espanyola, és possible trobar-hi una interpretació més d'acord amb la veritable voluntat del legislador i l'esperit de la llei, interpretació a la qual es pot arribar mitjançant l'anàlisi conjunta i integrada de l'anterior Llei 52/2007 i d'aquesta.

Si aquesta llei, en la disposició addicional 8a, pretenia ampliar els supòsits d'opció respecte als que contemplava la Llei 52/2007, sembla lògic entendre que el legislador no ha volgut excloure de l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei els qui es trobaven en la situació descrita en el punt primer de la disposició addicional setena de la Llei 52/2007, sinó que ha refós en un sol apartat els dos supòsits de l'anterior disposició addicional 7a de la Llei 52/2007.

Així, la pèrdua de la nacionalitat espanyola per matrimoni amb un estranger s'establia a l'article 22 del Codi civil en la redacció original, "la dona casada segueix la condició i nacionalitat del seu marit", i a l'article 23.3 del Codi civil en la redacció de la Llei de 15 de juliol de 1954, que establia que "la dona espanyola que contregui matrimoni amb un estranger perdrà la nacionalitat si adquireix la del marit", de manera que quedava clara la regla general de transmissió de la nacionalitat espanyola només per via paterna.

També s'estableix que "els fills i filles majors d'edat als quals s'hagi reconegut la nacionalitat d'origen en virtut del dret d'opció d'acord amb el que preveu aquesta llei o la disposició addicional setena de la Llei 52/2007, de 26 de desembre" també podran adquirir la nacionalitat espanyola.

Aquest apartat 1.b) de la disposició addicional vuitena de la Llei 20/2022 elimina la limitació establerta en la normativa anterior i permet l'exercici del dret d'opció a la nacionalitat espanyola als fills i filles majors d'edat d'aquells a qui es va reconèixer el dret d'opció a la nacionalitat espanyola en virtut del dret d'opció d'acord amb el que disposa aquesta llei o la disposició addicional setena de la Llei 52/2007, de 26 de desembre.

Si ets de Terrassa, Rubí, Sabadell, Barcelona o rodalies, contacta amb nosaltres ara mateix per assessorar-te de la millor manera en el teu tràmit d'estrangeria. A Assessoria Amela fa més de 25 anys que som al servei dels nostres clients de Terrassa, Sabadell, Rubí, Barcelona i rodalies en aquells moments legals en què necessites un assessor d'estrangeria i/o advocat. CONTACTA ARA!


SERVEIS D'ASSESSORIA I/O ADVOCATS:


- Advocat Estrangeria Terrassa

- Advocat Família Terrassa

- Advocat Penalista Terrassa

- Advocat Laboral Terrassa

- Advocat Civilista Terrassa

- Advocat Vehicles Terrassa

- Advocat Fiscalitat Terrassa

- Assessoria Comptabilitat Terrassa



Necessites assessorament legal presencial a Terrassa? A Assessoria Amela valorem el teu cas de manera presencial a les nostres seus de Terrassa (Av. de Béjar, 45 i C/ Bartrina, 240). Contacta amb el nostre equip d'advocats d'estrangeria a Terrassa per defensar els teus drets amb totals garanties.

Fonts i referències jurídiques


  • Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de memòria democràtica (disposició addicional vuitena)

  • Instrucció de 25 d'octubre de 2022, de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública (BOE-A-2022-17470)

  • Codi civil espanyol, articles 20 i 23

  • Ministeri d'Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació: avisos consulars sobre el final del termini (22 d'octubre de 2025)


Si vius a Terrassa o al Vallès i necessites tramitar un permís de residència o recórrer una denegació, demana cita presencial a l'Av. de Béjar, 45 o al C/ Bartrina, 240.

Advocats d'estrangeria a Terrassa →

Preguntes Freqüents (FAQ)

Qui pot optar a la nacionalitat espanyola per la Llei de memòria democràtica (Llei de néts)? +

Els nascuts fora d'Espanya de pare o mare, avi o àvia, originàriament espanyols que van perdre la nacionalitat o hi van renunciar a causa de l'exili (per raons polítiques, ideològiques, de creença o d'orientació i identitat sexual); els fills nascuts a l'exterior de dones espanyoles que van perdre la nacionalitat per casar-se amb estrangers abans de la Constitució del 1978; i els fills majors d'edat dels qui van obtenir la nacionalitat d'origen per aquesta llei o per la Llei 52/2007.

Quin és el termini límit fixat per presentar la sol·licitud de nacionalitat? +

El termini de dos anys, comptat des de l'entrada en vigor de la llei el 21 d'octubre de 2022, es va prorrogar un any per acord del Consell de Ministres de 9 de juliol de 2024 i va acabar el 22 d'octubre de 2025. Des d'aleshores no s'admeten sol·licituds noves; les presentades dins de termini davant dels consolats d'Espanya o del Registre Civil continuen la tramitació.

Cal renunciar a la nacionalitat d'origen en adquirir l'espanyola per aquesta via? +

No. La Instrucció de 25 d'octubre de 2022 de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública aclareix que aquest dret d'opció no requereix renunciar a la nacionalitat anterior, sigui quin sigui el país, i que qui opta adquireix la condició d'espanyol d'origen.

Envieu-nos un missatge
Resposta en horari de despatx

Asesoría Amela | Abogados
Us respondrem tan aviat com sigui possible

Benvingut a Assessoria Amela. Sol·liciti la seva cita prèvia presencial als nostres despatxos de Terrassa (Av. de Béjar, 45 o C/ Bartrina, 240) per a un assessorament jurídic personalitzat.

Horaris d'Oficina
Acompanyem la seva agenda:
Temporada Regular: Dl-Dj 09:00-13:00 | 15:00-19:00. Dv 09:00-14:00.
Estiu (juliol i agost): Dl-Dv 09:00-14:00.
Respostes Ràpides
Consulta inicial segons el cas. Us informem amb total transparència de costos i viabilitat abans d'iniciar qualsevol tràmit.
Canals d'Atenció
Seu Béjar: 937 358 159
Seu Bartrina: 936 738 142
Email: amelatag@gmail.com
On esteu ubicats?
Comptem amb dues seus a Terrassa:
Principal: Av. de Béjar, 45 (08225).
Segona oficina: C/ Bartrina, 240 (08226).
La primera consulta té cost?
Sí. La primera consulta és presencial al nostre despatx de Terrassa i té honoraris, que depenen de la matèria. Te'ls indiquem en demanar cita.
Cita Prèvia per WhatsApp
← Tornar
Enviament de Documentació
Cita prèvia presencial a Terrassa