En el dret civil català, després de la ruptura les responsabilitats parentals continuen sent compartides i, en la mesura que sigui possible, s'exerceixen conjuntament, de manera que la custòdia compartida és el punt de partida sempre que respongui a l'interès del menor. Els progenitors han de presentar un pla de parentalitat que concreti on viuran els fills, el repartiment d'estades i vacances, la comunicació i la manera de prendre les decisions sobre educació i salut; l'ús de l'habitatge i els aliments es fixen, a més, en el conveni regulador o en la sentència.
La ruptura matrimonial o el cessament de la convivència d'una parella amb fills comuns situa els progenitors davant de decisions determinants que condicionaran el benestar emocional i material dels menors durant anys. En la nostra pràctica lletrada al Tribunal d'Instància de Terrassa, comprovem que el debat a l'entorn de la guarda i custòdia sol ser el punt de major fricció processal, alimentat sovint per mites i per la confusió entre la normativa estatal comuna i el dret civil propi de Catalunya.
A diferència del règim general del Codi Civil espanyol, la regulació substantiva de la persona i la família a Catalunya, publicada al Boletín Oficial del Estado a través del Codi Civil de Catalunya, consagra la corresponsabilitat parental com a principi rector prioritari. Per dissenyar i defensar amb solvència processal un règim de custòdia compartida a Catalunya amb el seu pla de parentalitat, a Assessoria Amela Advocats el nostre equip d'advocats de divorci a Terrassa estudia la situació econòmica, familiar i laboral de cada família per elaborar convenis i plans que donin estabilitat als fills i seguretat jurídica a tots dos pares.
La presumpció de corresponsabilitat en el Dret Civil de Catalunya
En l'àmbit del dret de família a Catalunya, la regla general (art. 233-8.1 del CCCat) parteix del fet que la ruptura de la parella no altera les responsabilitats de tots dos progenitors, que mantenen el caràcter compartit, ni ha de limitar el dret dels fills a mantenir un contacte continuat i equilibrat amb el pare i amb la mare. Per això, els tribunals de família no consideren la custòdia compartida com una solució excepcional, sinó com la via idònia sempre que resulti materialment factible i beneficiosa per als menors.
Tanmateix, la preferència legal no equival a una aplicació mecànica o inflexible. El principi suprem que guia qualsevol decisió judicial és l'interès superior del menor (el denominat favor filii). Quan avaluem un expedient de crisi matrimonial al nostre despatx, expliquem amb honestedat que és molt difícil que s'acordi una custòdia compartida si les condicions laborals d'un progenitor li impedeixen ocupar-se personalment dels menors, si la distància geogràfica entre els domicilis de Terrassa dificulta la seva escolarització diària o si existeix una situació de greu conflictivitat que afecti la salut psíquica dels fills.
Criteris judicials per fixar la custòdia compartida a Terrassa
En tramitar un procediment de comú acord o contenciós davant el Tribunal d'Instància de Terrassa (Rambla de Pare Alegre, 112), que des del 31 de desembre de 2025 substitueix els antics jutjats de primera instància, el jutge, amb la intervenció del Ministeri Fiscal quan hi ha fills menors, pondera conjuntament els criteris de l'article 233-11 del CCCat per determinar el règim de guarda:
1. Vinculació afectiva i dedicació prèvia
S'analitza la implicació real de cada progenitor en les cures quotidianes dels fills abans de la ruptura: qui acudia a les tutories escolars, qui gestionava les visites pediàtriques, qui preparava les rutines diàries i com s'estructuraven les tardes d'estudi i lleure.
2. Disponibilitat horària i conciliació laboral
Pesa molt acreditar que tots dos pares compten amb jornades laborals compatibles amb els horaris escolars i extraescolars dels menors a Terrassa, evitant delegar de manera sistemàtica la criança en terceres persones o cuidadors externs.
3. Proximitat geogràfica entre domicilis i centre escolar
La viabilitat pràctica de la custòdia compartida exigeix que els dos habitatges familiars es trobin a una distància raonable de l'escola dels nens i del seu entorn social habitual. En municipis com Terrassa, residir en barris excessivament allunyats o en diferents localitats del Vallès pot desaconsellar repartiments alterns entre setmana pel desgast en desplaçaments que suposaria per als menors.
4. Capacitat de comunicació i respecte mutu
La custòdia compartida no exigeix una relació d'amistat entre els excònjuges, però sí una capacitat mínima de diàleg per coordinar pautes educatives, normes de conducta i decisions mèdiques. La desqualificació sistemàtica o la instrumentalització dels menors en el conflicte d'adults sol inclinar el pronunciament judicial cap a una custòdia individual amb un ampli règim de visites.
5. Opinió del menor madur
La legislació catalana reconeix el dret dels menors a ser escoltats abans de qualsevol decisió que els afecti, d'acord amb la seva edat i maduresa i, en tot cas, des dels dotze anys (art. 211-6.2 del CCCat; en el procés contenciós, també l'art. 770 de la Llei d'enjudiciament civil). Aquesta exploració judicial es realitza en un entorn reservat amb el jutge i el fiscal, sense presència dels pares ni dels seus lletrats, valorant les seves preferències sense traslladar-los la responsabilitat de la decisió final.
El jutge també té en compte els acords que els pares haguessin adoptat abans del procediment i, per regla general, no separa els germans. I hi ha un límit clar: la llei no permet atribuir la guarda, ni fixar estades o comunicacions, al progenitor sobre el qual hi ha indicis fonamentats de violència familiar o masclista, ni mentre estigui encausat en un procés penal per atemptar contra l'altre progenitor o els fills, llevat que excepcionalment el jutge acordi, de manera motivada, algun règim de relació en interès del menor (art. 233-11.3 i 4 del CCCat).
El Pla de Parentalitat: Document processal indispensable
Una de les majors singularitats del dret de família català és l'obligació de presentar un pla de parentalitat quan hi ha fills comuns: el conveni regulador l'ha d'incloure (art. 233-2.4 del CCCat) i, si no hi ha acord, cada progenitor ha de presentar la seva proposta (art. 233-8.2). La regla s'aplica també a les parelles estables (art. 234-7).
Lluny de ser un simple formulari estàndard, el pla de parentalitat constitueix l'autèntic manual d'instruccions de la vida futura dels fills. El nostre equip lletrat redacta aquest instrument detallant, entre altres, els aspectes que exigeix l'article 233-9 del CCCat:
- Calendari d'estades ordinàries: Concreció exacta dels torns de repartiment (setmanes alternes de dilluns a dilluns, quinzenes o esquemes adaptats amb dies de visita intersetmanal amb o sense pernocta).
- Períodes de vacances i festivitats assenyalades: Distribució paritària de les vacances de Nadal, Setmana Santa i estiu, fixant dates límits per a l'elecció de torns en anys parells i senars, així com els dies especials (aniversaris dels menors i dels progenitors, Dia del Pare i de la Mare).
- Punts de lliurament i recollida: Determinació precisa dels llocs on s'efectuen els intercanvis (habitualment al centre escolar o al domicili del progenitor que finalitza l'estada) i previsió davant retards involuntaris.
- Presa de decisions essencials enfront de decisions ordinàries: Diferenciació clara entre els actes de la vida quotidiana (alimentació, horaris de son, vestimenta habitual) que corresponen al progenitor que té amb si els menors en aquell moment, i les decisions transcendentals de la potestat parental (elecció d'escola pública, concertada o privada, tractaments mèdics no urgents, activitats religioses o intervencions quirúrgiques), que convé deixar subjectes a l'acord de tots dos pares, així com la manera de compartir tota la informació sobre l'educació, la salut i el benestar dels fills.
- Canals de comunicació: Regulació de les trucades telefòniques o videotrucades amb el progenitor amb qui els fills no són en aquell període, garantint la privacitat del menor i evitant intromissions constants en el temps familiar de l'altre progenitor.
Aspectes patrimonials: Habitatge familiar i pensió d'aliments
Existeix l'error generalitzat de pensar que la fixació d'una custòdia compartida extingeix automàticament la pensió d'aliments i obliga a vendre immediatament l'habitatge conjugal. El Codi civil de Catalunya matisa profundament tots dos aspectes:
| Aspecte Econòmic | Criteri en Custòdia Individual | Criteri en Custòdia Compartida (Catalunya) |
|---|---|---|
| Pensió d'Aliments | Abonament mensual fix a càrrec del progenitor no custodi | Compte comú o pensió ponderada segons capacitat econòmica de cada part |
| Ús de l'Habitatge Familiar | Atribuït preferentment al progenitor que té la guarda, mentre aquesta duri (art. 233-20.2 CCCat) | Al cònjuge més necessitat, amb caràcter temporal i prorrogable (art. 233-20.3 i 5 CCCat), ús per períodes si es pacta o liquidació pactada |
| Despeses Extraordinàries | Al 50% o segons proporció d'ingressos | Segons el que s'hagi pactat, normalment en proporció als ingressos i amb consulta prèvia a l'altre progenitor |
Si un dels cònjuges percep uns ingressos substancialment superiors als de l'altre (per exemple, una disparitat salarial rellevant), la proporcionalitat dels aliments (arts. 233-10.3 i 237-9 del CCCat) pot portar que el progenitor amb major solvència aboni una quantitat complementària o assumeixi en major percentatge les despeses escolars i activitats extraescolars. L'objectiu no és enriquir l'altre progenitor, sinó procurar que els menors gaudeixin d'un nivell de vida homogeni amb independència de la casa on resideixin cada setmana.
Per a aquells supòsits complexos en què la ruptura genera un desequilibri econòmic patrimonial addicional derivat de la dedicació exclusiva passada a la família, la nostra àrea de pràctica articula les peticions específiques de compensació econòmica per raó de treball i prestació compensatòria per assolir acords equilibrats i sostenibles en el temps.
La mediació familiar com a via prioritària abans del litigi
Al despatx d'Assessoria Amela Advocats, col·legiat al Col·legi de l'Advocacia de Terrassa (ICATER), defensem amb fermesa que els millors acords en matèria de menors són aquells construïts pels mateixos pares mitjançant negociació assistida, i no aquells imposats per una resolució judicial que deixa una de les parts amb una sensació de derrota. A més, des del 3 d'abril de 2025, abans de presentar una demanda contenciosa de divorci o de mesures cal haver intentat algun mitjà adequat de solució de controvèrsies (mediació, negociació entre advocats o un altre previst a la llei), llevat de les excepcions legals (art. 5 de la Llei orgànica 1/2025).
La nostra directora lletrada, Mª Trinidad Amela, juntament amb la resta d'advocats del despatx, analitza els antecedents familiars a les nostres seus d'Avinguda de Béjar, 45 i Carrer de Bartrina, 240. Si et trobes en procés de separació, divorci o necessites modificar les mesures d'un conveni previ per sol·licitar la custòdia compartida dels teus fills a Terrassa, pots sol·licitar una valoració lletrada a través de la nostra pàgina de contacte amb advocats a Terrassa per rebre un dictamen honest i fonamentat en la realitat dels tribunals.
Un conveni regulador o custòdia ben plantejada des de l'inici evita litigis dolorosos. Consulta presencial confidencial a Terrassa.
Advocats de divorci i família a Terrassa →Preguntes Freqüents (FAQ)
És obligatòria la custòdia compartida a Catalunya després d'un divorci?
El marc civil de Catalunya estableix la corresponsabilitat parental com a criteri rector preferent, però no imposa la custòdia compartida de manera automàtica. El tribunal valora sempre les circumstàncies concretes de la família: disponibilitat horària, vinculació afectiva prèvia, proximitat de domicilis respecte al centre escolar i la capacitat real de tots dos progenitors per cooperar.
Quin contingut ha d'incloure obligatòriament el pla de parentalitat?
Segons l'article 233-9 del Codi civil de Catalunya, ha de recollir on viuran habitualment els fills i a qui correspon la guarda en cada moment, les tasques de cada progenitor en el seu dia a dia, com es fan els canvis de guarda, la comunicació amb el progenitor amb qui no són, les estades en vacances i dates assenyalades, l'educació i les activitats extraescolars, com es comparteix la informació sobre educació i salut i com es decideix un canvi de domicili o altres qüestions rellevants. També pot preveure acudir a la mediació familiar si sorgeixen discrepàncies.
Es paga pensió d'aliments si la custòdia és compartida?
Sí, pot existir pensió d'aliments. La manera d'exercir la guarda no altera l'obligació d'aliments: es pondera el temps que els fills passen amb cada progenitor i les despeses que cadascú paga directament (art. 233-10.3 del Codi civil de Catalunya), i la quantia es fixa en proporció als mitjans de cadascú. Si hi ha una diferència d'ingressos important, el conveni o la sentència pot fixar una aportació a càrrec del progenitor amb més recursos.