Quines són les fonts del dret? Aquí t'expliquem algunes

4.- FONTS DEL DRET

I. FORMALS: Són instrumentals a través de les quals es pretén saber quan i en quines condicions una norma jurídica és vàlida i obligatòria per a una comunitat o per a una societat determinada. Així doncs, les fonts formals del dret són:

a) Llei. Norma de dret dictada, promulgada i sancionada per l'autoritat pública, encara sense el consentiment dels individus; té com a finalitat la canalització de l'activitat social cap al bé comú.

b) Costum. Es defineix al costum com “el resultat d'aquell procediment jurídic de creació en què un conjunt d'actes, considerats repetits per un òrgan aplicador, es troben formant una disposició o pauta de conducta, en virtut de la decisió, més o menys conscient, d'aquest òrgan, d'incorporar un cas específic dins d'aquesta repetició d'actes, convertint-los així en dret aplicable.” La doctrina classifica el costum a:

1) Secundum legem. És la que coincideix amb allò ordenat per la llei. Aquesta coincidència és deguda al fet que el dret consuetudinari és reconegut i formulat per la llei.

2) Praeter legem. És aquella que no ha estat incorporada a la llei ni és impugnada per la mateixa; té per funció omplir les llacunes de la llei; per això se'l considera com a font formal secundària, supletòria o complementària de la llei.

3) Contra Legem. És aquella que estableix conductes oposades a allò ordenat per la llei. A Mèxic, el costum no té el caràcter de font formal principal del dret, i això passa així perquè el costum: “només és jurídicament obligatori quan la llei li atorga aquest caràcter.

Per tant, no és font immediata, sinó mediata o supletòria de l'ordre positiu” segons ho afirma García Maynez. Per tant, el costum és una font secundària del dret en dependre la seva obligatorietat del reconeixement del mateix.

c) Jurisprudència. És la interpretació que fan de la llei els tribunals, quan l'aplicació a cinc casos concrets sotmesos a ells i la generalitzen. Quan la Suprema Cort de Justícia de la Nació crea jurisprudència es converteix en obligatòria i tots els tribunals inferiors de la república l'han d'acatar i aplicar.

d) Doctrina. Opinions, crítiques i estudis dels savis del dret, la doctrina no té cap valor legal, encara que exerceixi profunda influència ja sigui en els autors d'una llei o en les autoritats encarregades d'aplicar-les. Es considera com a doctrina la literatura jurídica.

e) Principis generals del dret. Són generalitzacions o abstraccions darreres preses de la pròpia legislació del dret natural o del dret romà. Per exemple, l'equitat és un dels principis més importants ja que no es pot concebre un ordre jurídic que no en tingui.

De conformitat amb l'article 14 constitucional, en els judicis civils, la sentència definitiva (és a dir, la sentència que decideix el fons del negoci) haurà de ser conforme a la lletra oa la interpretació jurídica de la llei, ia falta d'aquesta es fonamentarà els principis generals del dret. Alguns afirmen que els principis generals del dret són construccions doctrinals o idees i conceptes elaborats o proposats per la doctrina.

La concepció que els principis esmentats són els del dret romà actualment només tenen importància històrica. Però en aquesta tesi es troben contingudes en germen les dues interpretacions fonamentals sobre aquesta matèria: la històrica o positivista i la filosòfica o iusnaturalista.

Històrica o positivista: Diu que els principis en qüestió són aquells que inspiren una determinada legislació positiva.

Iusnaturalista: Afirma que es tracta de veritats jurídiques universals, de principis filosòfics que expressen l'element constant i permanent del dret, el fonament de tota legislació positiva.

II. MATERIALS O REALS. Aquells elements que determinen el contingut de les normes jurídiques, necessitats d'una comunitat que delimiten el contingut i l'abast de les normes jurídiques pròpies; són doncs tots aquells fenòmens socials que contribueixen a la formació del dret. Que es poden reduir a: Ideals de Justícia, a la qual s'arriba per mitjà de la raó; ia, Circumstàncies Històriques, a què s'arriba per mitjà de l'experiència.

III. HISTÒRIQUES. Són aquells documents històrics que parlen o es refereixen al dret, com ara llibres, escrits, tractats i diaris.

#abogadosterrassa #abogadosextranjeria #asesoriaamela #abogadosdeoficio #abogadoslaboralista #abogadosbarcelona

Contacta con nosotros para la mejor atención sobre tu caso.

Asesoría Amela